Gimcana poètica

            Donat que ens trobem en la setmana d’activitats complementaries, a la classe de Formació Literària per a mestres hem realitzat una activitat diferent. Una d’aquestes que s’anuncia i es proposa per a contrastar l’avorrit model de “classe magistral”.

            Hem participat en una gimcana poètica dirigida per la nostra mestra, del tipus estan central, on anaves a un lloc determinat amb cert material i realitzaves la corresponent prova, òbviament amb la poesia com a eix vertebrador de tota aquesta activitat. Aquesta, anava dirigida per a estudiants d’universitat, però perfectament adaptable (be com a conclusió o com a iniciació/introducció prèvia als continguts) a la primària, constava de 5 proves en concret, tantes com grups hi vam fer. Cadascú havia de seguir un ordre concret per evitar els solapaments, però tampoc era problema. Tractava no només de fer somriure, sinó de fer exterioritzar els sentiments del personal. L’objectiu era activar i animar la creativitat i el matí de qui participara, mitjançant la creació de cal·ligrames, traques rítmiques i poemes, recitació expressiva concreta, uns eslògans, un poema objecte  i altra prova què, per infortuni el temps no ens va permetre completar. No obstant això, em va parèixer una magnifica activitat d’equip, amb una enorme transversalitat de continguts i moltes, moltes possibles opcions i adaptacions, que mantenen enganxat a qui se li planteja aquest repte. A més, pot ajudar a descobrir talents amagats i camins d’aprenentatge, alliberament i exploració personal.

            Com a conclusió, dir que em sembla que és obrir una porta per a aprofundir en aquest gènere i mostrar totes les seues facetes, així com l’estil musical més proper a aquest, la qual cosa ajuda a la modernització i adaptació a l’actualitat, per a crear els nous clàssics del demà.