Donat que ens
trobem en la setmana d’activitats complementaries, a la classe de Formació
Literària per a mestres hem realitzat una activitat diferent. Una d’aquestes
que s’anuncia i es proposa per a contrastar l’avorrit model de “classe
magistral”.
Hem participat en una
gimcana poètica dirigida per la nostra mestra, del tipus estan central, on
anaves a un lloc determinat amb cert material i realitzaves la corresponent
prova, òbviament amb la poesia com a eix vertebrador de tota aquesta activitat.
Aquesta, anava dirigida per a estudiants d’universitat, però perfectament
adaptable (be com a conclusió o com a iniciació/introducció prèvia als
continguts) a la primària, constava de 5 proves en concret, tantes com grups hi
vam fer. Cadascú havia de seguir un ordre concret per evitar els solapaments,
però tampoc era problema. Tractava no només de fer somriure, sinó de fer
exterioritzar els sentiments del personal. L’objectiu era activar i animar la
creativitat i el matí de qui participara, mitjançant la creació de cal·ligrames,
traques rítmiques i poemes, recitació expressiva concreta, uns eslògans, un poema objecte i altra prova què, per infortuni el temps no
ens va permetre completar. No obstant això, em va parèixer una magnifica
activitat d’equip, amb una enorme transversalitat de continguts i moltes,
moltes possibles opcions i adaptacions, que mantenen enganxat a qui se li
planteja aquest repte. A més, pot ajudar a descobrir talents amagats i camins d’aprenentatge,
alliberament i exploració personal.
Com a conclusió, dir que
em sembla que és obrir una porta per a aprofundir en aquest gènere i mostrar
totes les seues facetes, així com l’estil musical més proper a aquest, la qual
cosa ajuda a la modernització i adaptació a l’actualitat, per a crear els nous
clàssics del demà.
