A última hora
dimecres, 15 de juny del 2016
dimarts, 14 de juny del 2016
diumenge, 12 de juny del 2016
Recerca d'un llibre infantil
Etiquetes de comentaris:
Pràctica 3,
Sergio Valera Marqués
dilluns, 6 de juny del 2016
diumenge, 5 de juny del 2016
Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària
La lectura "la
gramàtica de la fantasia" no és un llibre per a xiquets a pesar de que aquest
tracte sobre ells. L’autor aposta per una escola i un ambient familiar que
estimule al xiquet a crear, no sols a obeir i rebre coneixement de forma
passiva. Rodari proposa molts jocs que estimulen aquesta creativitat, avalats
per la pròpia experiència de l’autor en les aules. Aquests jocs es basen en el llenguatge, però
l’autor està convençut de que la creativitat entrenada podrà ser útil en altres
camps.
Segons
el mateix autor del llibre, la Gramàtica de fantasia “no es ni una teoria de la
imaginación infantil, ni una colección de recetas, un “sabores” de las
historias, sinó, creo una propuesta para poner junto a cuantas tiendan a
enriquecer de estímulos el ambiente ( casa o escuela, no importa) en el que
crece el niño.” En definitiva, el llibre és una col·lecció de tècniques
senzilles d’invenció en les quals se’ns parla de formes d’inventar històries
per a xiquets i d’ajudar a aquests últims a inventar per ells mateixos.
Aquest
llibre em sembla un llibre molt recomanable i útil per a tots els públics però
sobretot per a la gent que, posteriorment, va a dedicar-se a l’educació.
Un
dels capítols que més m’ha agradat ha sigut “el binomi fantàstic”. Aquest és el
principal mètode d’estimulació de la imaginació que proposa l’autor. Aquest
mètode consisteix en enfrontar dos paraules extranyes entre sí- El binomi de
paraules així creat obliga a l’ús de la fantasia per a posar-les en relació.
Cal dir que resulta molt important que les paraules siguen bastant llunyanes
una de l’altra. Per exemple, tal i com diu Rodari, “cavall-gos”, no és un
verdader bonimi fantàstic, però sí ho és, per exemple, “gos-armari”. Aquesta
parella de paraules no convida al moment a imaginar relació entre elles. El fet
de que siguen paraules suficientment extranyes entre sí, obliga a realitzar un
esforç (utilitzar la fantasia) perquè la relació entre un gos i un armari no és
òbvia. Rodari diu que “La función
creadora de la imaginación es esencial tanto para los descubrimientos
científicos como para el surgimiento de la obra de arte.” Açò vol dir que, siga
com siga, la imaginació és necessària en tots els àmbits. Podem dir doncs, que
el binomi fantàstic és el mètode creatiu per excel·lència.
Altre
capítol que m’ha semblat molt curiós i interessant ha sigut el capítol “contes <<tabú>>”.
Rodari diu en ell: “ anomenaré <<tabú>> una mena de contes que
personalment jo trobe que convé que s’expliquen als nens, però davant els quals
n’hi ha molts que arrufen el nas. Representen un intent de conversar amb el nen
de temes que l’interessen íntimament, però que l’educació tradicional relega
generalment entre les coses que <<no està bé de parlar-ne>>”.
Segons ell, aquests temes tatxats no deurien de ser-ho. Són temes que s’han de
tractar tant a casa com en l’escola com el que són: temes naturals, normals i
quotidians.
Etiquetes de comentaris:
Carme Vilaplana Bas,
Reflexió
Recerca d'un llibre infantil
Etiquetes de comentaris:
Carme Vilaplana Bas,
Pràctica 3
Subscriure's a:
Missatges (Atom)