El pla lector

INTRODUCCIÓ, MECANISMES PER A LA DETERMINACIÓ DE NECESSITATS I PER A L'AVALUACIÓ DEL PLA

. 

El centre a què destinem el Pla Lector és el CP Pare Català. El centre està enquadrat en el barri de Benimaclet de la ciutat de València, un barri tradicionalment de classe treballadora i d’horta, actualment amb domini de la classe mitjana i amb molta presència juvenil donada la seua proximitat a les universitats. L’alumnat que nodrix l’escola, és bàsicament fill de família valenciana, de funcionaris i treballadors malgrat que també trobem una presència important de famílies immigrants, la seua majoria d’origen llatinoamericà. Com a conseqüència, l’ús del valencià és majoritari per part dels pares i xiquets de l’escola, fet que facilita les lectures en la llengua vernacla. Tots aquests condicionants fan del CP Pare Català un centre idoni per treballar el pla lector, amb el suport dels pares es podran fer tertúlies participatives i no trobem grans conflictes socials primordials que resoldre.

Amb aquestes condicions, els objectius centrals del Pla Lector  són els següents:

–Fomentar en l’alumnat l’interès per la lectura i desenrotllar l’hàbit lector.

Per la forma que adquirixen les noves pedagogies, que ens marquen l’horitzó cap on devem dirigir les nostres pràctiques, hem de concebre el llibre com un punt de partida de l’alumne. I si fem un pla lector, l’hem d’entendre  com un punt de partida també cap a altres lectures que l’alumne es decidirà a fer de manera individual, i és aqueix interès el que es deu propiciar. Per això mateix l’objectiu central del nostre pla lector és desenvolupar l’hàbit lector. Allunyar-se de l’academicisme, de l’examen, és una bona manera per procurar una bona relació entre alumne i literatura, l’hàbit lector en última instància.

–Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de foment de la lectura.

La manera de fer avançar més efectiva i inclusiva, segons les perspectives sociològiques, és de manera conjunta, amb la col·laboració de la comunitat educativa, allò que anomenem comunitats d’aprenentatge. Enriquir l’escola de manera que es done cabuda a la multiplicitat d’alumnes minimitzant el fracàs escolar ha de ser un objectiu primordial de tot centre. Fer participar els pares en les tertúlies literàries és un manera de provocar aquest enriquiment, així com visitar la biblioteca del barri.

–Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà del tractament de la informació.

Cal prendre consciència de que viure en la societat de la informació te conseqüències perilloses per a l’individu. És necessari una formació crítica, que dote l’alumne de ferramentes per defensar-se de la immensitat d’informació que rep diàriament per totes bandes. Comentar la premsa diària i reflexionar de manera conjunta amb debats a classe pot ser una forma per generar opinió crítica, així com les tertúlies literàries posen de manifest la diversitat d’opinió.

–Contribuir al desenrotllament de la competència lingüística en l’alumnat.

Per últim, concebre que la competència lingüística és una facultat transversal i que aquesta facilita la acció crítica, ens obliga a treballar per millorar-la en els nostres alumnes. En aquest cas, és més complicat de desenvolupar, no obstant, la redacció de temes d’interès a assignatures extralingüístiques, com coneixement del medi o socials, fantasiar en temes com les piràmides d’Egipte és una bona manera de fomentar la competència lingüística.

                

Per tal de fer més efectiu el nostre Pla Lector, farem un desenvolupament diferent i centrarem l’atenció en segons quin gènere en funció del cicle en que el pla es concrete.

                

En quant a gèneres, en el primer cicle s’aprofundirà en el teatre, que permet l’alumne interactuar de manera directa en el fet literari, formar-ne part. D’aquesta manera es representarà una obra de teatre senzilla on els alumnes puguen participar. En el segon cicle es tractarà més detingudament l’assaig, com una manera de transcendir de la narrativa plana que normalment s’ha tractat a eixa edat. En l’últim cicle pararem atenció a la poesia, gènere que supera els límits planers que acostuma a presentar la narrativa juvenil i que, a més modifica la seua estructura textual. A més aquestes pràctiques a nivell de cicle han de transcendir el mateix cicle. Per exemple, en un recital de poesia per a tota l’escola en tercer cicle o una representació teatral en primer.

                

Els mecanismes per avaluar l’efecte que ha generat el pla lector en l’alumnat són complicats si no impossibles de mesurar. En conseqüència es troba la millor solució en analitzar les activitats establertes per a cada trimestre en una reunió a final del trimestre. En la reunió es tractarà s’avaluarà l’efecte del pla lector, si les activitat s’han desenvolupat correctament, ajustant-se als objectius establerts; s’avaluarà a nivell de centre i a nivell de cicles; es proposaran modificacions en base a l’avaluació del claustre així com també s’atendrà a les demandes dels alumnes, concretades a les reunions de delegats.

Francesc Cantarero Gilabert

ACTIVITATS PER AL PRIMER CICLE

Tal i com s’ha fet referència anteriorment, en el CP Pare Català el primer cicle aprofundirà més en el teatre i d’aquesta manera es permetrà que l’alumne interactue de manera directa en el fet literari, tot formant-ne part.

En primer lloc, aclarir les diferents definicions de teatre i joc dramàtic. El teatre es considera com una representació en la qual tan sols interessa el resultat final, el text; els personatges són escollits pel professor i únicament es pot actuar en un escenari. En canvi, el joc dramàtic es considera de manera diferent, molt més versàtil en quant a espais, ja que es pot fer en l’aula, en el pati, en el poliesportiu...Els personatges i el text els plantegen entre el professor i els alumnes i el que interessa és el procés i no el resultat final. En aquest cas, al parlar de Primària i, amb més motiu primer cicle, el joc dramàtic resulta més productiu, donat que en la edat en la qual ens trobem tenim que donar prioritat al com es fa i no al resultat final.

El que es pretén aconseguir, entre altres coses, amb totes les activitats realitzades al voltant del joc dramàtic és, en general, analitzar com la dramatització és un recurs que ajuda en diversos aspectes a l’alumne i fomentar l’educació en valors.

Durant el curs, tots els alumnes del primer cicle dedicaran una hora i mitja setmanal a lectures relacionades amb el teatre i portades al camp del joc dramàtic. En cada una d’aquestes sessions primer es portarà a terme una activitat en la qual els alumnes han de fer referència a vivències passades que hagen tingut a veure amb aquest context o coses que sàpiguen sobre el teatre (treballar de manera intensiva). La idea d’aquest activitat prèvia és que cada vegada que realitzen aquesta sessió , puguen aportar més informació i completar la dels companys. Acte seguit, es trien una sèrie d’obres teatrals (adaptades a l’edat en la qual ens situem) i els alumnes les hauran de llegir primer de forma individual i després  col·lectiva. També hauran de comentar-les i analitzar-les amb la resta de companys. Finalment, faran grups i triaran les obres que més els han agradat i intentaran representar-les davant de la resta de classe (treballar de forma extensiva). Aquests sessions es faran alguns dies a l’aula i altres a la biblioteca per a que els alumnes entren en contacte amb un dels ambients més idonis per a la lectura. També mencionar que, en alguns d’aquests dies, es canviarà un poc la temàtica de la sessió per tal de no avorrir i no fer rutinària la classe i s’incorporarà algun joc que està relacionat amb l’expressió corporal o les improvisacions (elements importants en el teatre). En aquest cas, aquestes activitats seran evaluades pels alumnes. S’asseuran tots en forma de cercle i, de forma oral, comentaran entre tots les activitats proposades i el que s’ha après. El mestre en aquest cas, tal i com s’ha nombrat anteriorment, donarà més importància al procés (aprendre teatre) que al resultat (la petita representació teatral que fan).

La sessió setmanal mencionada anteriorment es realitzarà per classes, és a dir, la sessió variarà depenent de l’aula. Després, cada dos setmanes, es reuniran tots els alumnes  del cicle sencer al pati i es transmetran uns als altres els coneixements que van assolint i adquirint (sobretot els del segon curs als del primer). Dintre de l’escola finalment, es realitzarà un dia a l’any “el dia de la lectura” en el qual, tots els alumnes (per cicles) hauran de representar una obra teatral senzilla (primer cicle amb el teatre), llegiran algun assaig elegit (segon cicle amb l’assaig) i inventaran i escriuran poemes per mostrar-los a la resta de l’escola (tercer cicle amb la poesia).

En últim lloc, tenim una sèrie d’activitats realitzades fora de l’escola. Cada mes, els alumnes del primer cicle acudiran a un centre de València en el qual es realitzen una sèrie d’activitats per fomentar la lectura d’obres teatrals i obrir els ulls dels més menuts cap a la escenificació i la pèrdua de la vergonya. Aquesta eixida es portarà a terme una vegada al mes i, una a l’any hi acudiran al teatre Olympia i disfrutaran d’una obra teatral adaptada per a la seua edat. Els alumnes sempre ixen pensant en que el teatre és un món fantàstic i del qual, es pot traure molt de profit com a lector. L’entrada al teatre compta amb un descompte molt alt per als estudiants per tal de fomentar la cultura teatral des de ben menuts.

L’avaluació de totes aquestes activitats es farà, per una part, de forma oral preguntant als alumnes les sensacions que han experimentat, i per l’altra, durant les sessions el mestre prendrà notes de tot allò que ell observe per després corregir-ho i ajudar a millorar als alumnes. Per últim, dir que la retroalimentació també és molt important ja que farà arribar als alumnes les impressions positives del docent. D’aquesta manera farem que la confiança entre el professor i l’alumne augmente. Aquest recurs passa a ser un mediador entre el docent i l’alumne, ja que ens permet informar a ambdós sobre el nivell d’èxits aconseguits fins aquell moment. Per lo tant, dir que la retroalimentació serà un element fonamental en l’educació, ja que proporciona informació a l’alumne per ajudar-lo a repetir comportaments adequats o eliminar els incorrectes i arribar a aconseguir uns resultats premeditats.

Carme Vilaplana Bas

ACTIVITATS PER AL SEGON CICLE

 El segon cicle (tercer i quart de primària) se centraran a treballar el gènere dramàtic, el teatre. Com bé hem comentat en la introducció el projecte final d'este cicle serà representar una obra de teatre on s'observe la part pràctica de l'assignatura i on els xiquets i xiquets plasmen els seus aprenentatges teòrics. Així es comprovarà si l'aprenentatge ha sigut òptim i el cos docent s'assegurarà de que els xiquets hagen comprés el verdader significat de la importància del teatre.

  A continuació, trobarem una sèrie d'activitats que els xiquets duran a terme abans d'aconseguir el projecte final (el teatre) . Estes activitats són bàsiques perquè els xiquets i xiquetes desenrotllen de forma progressiva les seues capacitats literàries i mesuraran el procés progressiu d'aprenentatge de l’alumnat:

1. La primera activitat serà la que l'alumnat realitzarà abans de la lectura i transcorrerà en la biblioteca del centre: esta activitat tindrà relació amb el camp de la investigació. Els alumnes sense tindre cap noció sobre el gènere dramàtic hauran d'indagar en la biblioteca en la busca de dos obres teatrals i argumentar per què les han triat i quin és l'aspecte que més els ha cridat l'atenció. Esta és una bona forma d'iniciar l'aprenentatge, a més fomenta l'autonomia personal.

2. La segona activitat transcorrerà en l'aula i tindrà relació amb l'aprenentatge de l'alumnat durant la lectura de l'obra: esta activitat es basarà en que una vegada triades les obres de teatre i argumentat el per què és una bona elecció. Els xiquets i les xiquetes interpretaran les obres per a la resta de la classe sense que el mestre els ordene cap pauta que s'ha de seguir.

3. La tercera activitat també transcorrerà en l'aula i tindrà relació amb l'aprenentatge de l'alumnat després de la lectura. Després de representar l'obra teatral i realitzar una lectura exhaustiva d'esta, el professor els donarà una explicació de les característiques bàsiques del gènere dramàtic i estos hauran d'assenyalar (en grups) estes característiques en l'obra que han triat.

4. La quarta activitat serà una recurrent que els alumnes i alumnes realitzaran cada setmana. Esta tindrà relació amb el procés d'aprenentatge del gènere teatral. Esta activitat es realitzarà a l'aire lliure i els alumnes i alumnes haurà de portar cada setmana una sèrie d'idees per a crear una obra de teatre. Quan ja tinguen la idea principal pensar en el desenrotllament i guió de l'obra i després en els personatges, i així sucesivamente..

5. La quinta activitat serà única en el curs i es durà a terme fora de l'aula: L'escola contractarà a una companyia d'actors i visitaran l'escola per a ensenyar a l'alumnat una sèrie de competències bàsiques per a aprendre a representar. El positiu d'esta activitat és que treballaran aspectes d'expressió corporal, amb la qual cosa, es pot afirmar que a banda de conéixer assignatures com a llengua o art també treballaran educació física, ja que és fonamental trobar l'equilibri entre ment i cos.

6. La sexta activitat es realitzarà fora de l'escola i en un dia concret, servirà perquè l'alumnat analitze la part pràctica de l'aprenentatge: els xiquets i les xiquetes visitaran un teatre i tindran l'oportunitat de veure una obra de teatre.

7. La sèptima activitat tindrà relació de fer una activitat fora de l'escola i de forma recurrent, totes les setmanes: Els xiquets i les xiquetes tindran totes les setmanes una activitat extra escolar que es realitzarà en el taller de teatre del barri.

Tots els plans de lectura presenten uns objectius didàctics que s'han de treballar per a portar a la pràctica el desenrotllament de la lectura en l'alumnat: 

  El primer objectiu serà l'ús de diferents fonts d'informació i usar diferents fonts comunicatives per al desenrotllament de la competència lectora. Els xiquets i xiquetes hauran d'indagar de forma individual sobre el tema en qüestió. 

  El segon objectiu, i de fet, el més important perquè sinó no es pot dur a terme l'aprenentatge lector és la necessitat que els professors i professores reben una bona educació pel que fa a fonts comunicatives (o d'informació) i a competències lectores. El professor és el guia de l'aprenentatge, si ell no té uns bons coneixements sobre l'activitat, mai es podrà realitzar un bon desenrotllament lector en l'alumnat. (importància de la figura del docent) . 

  El tercer objectiu és que existisca una implicació de tota la comunitat educativa comunitat educativa, en les comunitats d'aprenentatge hi ha una cooperació entre l'alumnat, professorat, treballadors del centre i famílies. Este fet facileta molt les coses, ja que si es treballa en equip serà més senzill assolir els objectius proposats. Si tota la comunitat educativa coneix la necessitat de dur a terme un bon pla lector en l'aula, serà mes senzill perquè existirà una major participació.

El quart objectiu és que existisca un ambient de lectura en tot el centre. Este ambient es pot observar en l'aula amb la implicació de l'alumnat i porfesorado, però també es pot observar en la resta del centre. L'existència d'una biblioteca facilitarà les coses, materials de decoració relacionats amb la lectura també seran una bona via per al desenrotllament de les competències lectores o per exemple, la creació d'una marató literària, gincana literària o festival literari. Si es creguen tradicions d'este estil al final existirà una normalització de la lectura en el centre i serà un tret més del dia a dia de l'escola.

Irene Candela Martin

         ACTIVITATS PER AL TERCER CICLE 

 -ACTIVITAT D’AULA O BIBLIOTECA

Primerament, el mestre hauria de preparar la biblioteca de la següent manera: taparia amb cartolina les indicacions dels estants. Una volta fet açò, explicaria a la classe que van a treballar amb poesia, però abans han de trobar-la a la biblioteca, explorant aquesta. Així, es lliuraria a l’alumnat per a que investiguen, de pas que poden recordar algun autor anteriorment conegut i discriminar i reconèixer els diferents gèneres. Així, al final han de dur tot el que puguen de poesia, i entre tots seleccionaran 3 poetes diferents, un castellà, altres valencià i per últim un angles (seria convenient tindre un llistat preparat en cas de no arribar a un consens). Finalment, es deixarà la biblioteca en les condicions en que es trobava abans de la pròpia manipulació del mestre.

-ABANS LA LECTURA

            Cada dia, un alumne haurà de buscar pel seu compte un poema amb autor, amb la breu recerca s’incitarà a la participació i ajuda (no massa exigent, però sempre apropadora, busca ser més entreteniment que deure) dels pares als fills. Així, abans de començar la lectura de l’autor estipulat el primer dia, el responsable del dia en qüestió llegirà en veu alta el fruït de la seua recerca. És important que el responsable en qüestió el porte en format escrit, amb el nom de l’autor i l’època a la qual pertany.

-DURANT LA LECTURA

            Ací serà el mestre qui porte la veu cantant. Marcarà els temps de lectura, les pauses, les característiques del poema, els significats implícits, la relectura d’aquest si és necessari, o si s’escollix un front a un altre. Farà que la classe “taste” cada vers, trasmitint passió des de dins seu, per ampliar el lèxic, treballar l’educació emocional i treballar com alliberar i entendre els sentiments.

 -DESPRÉS DE LA LECTURA

         Tornaran a llegir el poema inicial del dia, aquesta volta aplicant les pautes i indicacions que va donant el mestre a mesura que avança la lectura i les noves situacions a classe, i  analitzant de manera individual el poema, per a després posar en comú les coses que puga transmetre. Aquestes reflexions finals es posaran per escrit.

-FORA DE L’AULA, ACTIVITAT RECURRENT, PERIÒDICA

         Cada dues setmanes o 6 poemes buscats pels alumnes (d’aquestos que han de recitar abans de la lectura habitual), els xiquets que hagen estat encarregats de les recerques en el període previ, aniran rotant per les diferents classes i cursos recitant el poema buscat per ells, així com els sentiments i emocions anomenades per la classe, anteriorment preparades. 

-FORA DE L’AULA, ACTIVITAT EXCLUSIVA I CONCRETA, ÚNICA EN EL CURS

            En l’etapa final del curs, es tornaran a repassar en les últimes classes els poemes buscats pels alumnes, amb les seues corresponents anotacions. Ara, l’objectiu és fer un eix cronològic, ordenant els autors buscats per anys i moviments culturals d’una manera lineal, afegint els estudiats a classe i completat espais temporals importants si es dona el cas d’haver-hi un salt temporal massa transcendent com per a ignorar-lo. Serà el mestre qui haurà de controlar les dades i la correspondència entre dates i personatges. A més, seria prou convenient afegir una breu biografia i llistat de la resta d’obres importants de cada un dels autors. Així, quan tota la informació estiga recollida, revisada i ordenada, els xiquets la posaran en un mural de paper continu dibuixat i decorat per ells, i aquest serà penjat en un lloc representatiu i suficientment gran com per a poder lluir-lo i poder ensenyar-lo a tot l’entorn escolar, pares, i inclòs el veïnat si es penja a la part de terrat cap al pati.

-FORA DE L’ESCOLA, ACTIVITAT RECURRENT, PERIÒDICA

            Podrien realitzar-se gymcanes pel barri de manera mensual, per a que rastregen els llocs més característics del poble i acaben completant una o diverses obres d’un des autors estudiats a classe.

-FORA DE L’ESCOLA, ACTIVITAT ÚNICA

Donada l’alta participació del barri en quan moviments cultuals i artístics es tracta, podria organitzar-se una jornada tema de la poesia. Consistiria en organitzar un concurs, per a la qual cosa hi hauria que demanar ajuda a la associació dels joves de Benimaclet, al grup Scout Xaloc i demanar patrocini als negocis locals com el Terra, a Murta i els teatres. Tots els xiquets del barri tindrien dret a participar-hi, no només els del centre.  Aniria regulat per el que serien els cicles, fins arribar als 17 anys. Podria fer-se de manera simultània, amb diferents jutjats, o amb un sol si comptarem amb un escenari (be llogat per algun negoci, be muntat) fer un recital continu tot el dia, des de pel matí. També el públic tindria dret a vot.

            La idea seria que cada participant hauria d’escriure dos poemes, un com ell vuiga, i l’altre, l’hauria de fer a l’estil de l‘època que li tocara per sorteig, be al centre, o be als negocis patrocinadors. La idea es que cada un d’aquest llocs tinguera una urna amb les diferents èpoques i que qui vuiguera participa hauria de firmar presentant una autorització prèvia dels pares ficant l’edat, el centre i l’estil que li tocara en el mateix moment davant la supervisió del responsable del llistat i local (o del mateix centre) en eixe mateix moment. L’últim dia seria almenys una setmana abans del concurs per a poder organitzar-se en funció d’eficiència d’espai, horaris, participants i mitjans disponibles, amb les corresponents instancies i permisos en ordre. Paral·lelament, també hi haurà opció a inscriure’s a una “batalla de galls” que tindria lloc en acabar el recital, d’edat lliure, però presentant autorització igualment si eres menor. En cas de no haver-hi prou participants, es faria una exhibició i prou.

Com és un event de llarga durada, els locals patrocinadors podrien fer-se càrrec d’oferir menús per picotejar, dinar i menjar, o fent una barra comuna per a repartir de manera igual els beneficis, o inclòs per a donar un premi econòmic junt a un poemari per als guanyadors, la qual cosa podria fer que prou gent s’animara a participar.

Sergio Valera Marqués