La poesia prové del gènere líric, és a dir, tal i com
em fet referència prèviament en l’apartat de “definicions”, del “Gènere
literari al qual pertanyen les obres en què el
poeta expressa els seus sentiments i les seves íntimes conviccions.”
(Usuaris-tinet.cat, 2016).
La poesia es caracteritza per poder
ser representada en prosa o en vers. Si és en vers, el poema fa ús d’una sèrie de
característiques com poden ser les estrofes i el ritme. Aquest tipus de
característiques formen part de la mètrica, on els poetes apliquen els seus recursos
literaris i estilístics. Els subgèneres que formen part de la poesia són la oda,
l’elegia, l’ègloga, la sàtira i la cançó. Dintre d’aquests, tenint en compte
que la poesia és un tema que es comença a tractar a l’aula gairebé tard en una
edat relativament avançada (degut a la seua dificultat per la ritma i els
recursos que s’empren), els subgèneres més idonis per ser utilitzats en l’educació
literària en l’etapa de primària són les cançons senzilles i fàcils d’entendre i
alguna oda per transmetre algun sentiment profund ja siga d’alegria, de
tristesa, ira...
Tal i com diuen una sèrie de poetes
en un article de El País, la poesia és
“luchar contra el olvido; intensificar la conciencia, buscar más allà de las
palabras; encontrarse con la parte más espiritual del ser humano...” (Huerta,
2012). Aquestes aportacions fan referència a la poesia en general. Dintre de l’aula,
la poesia contribueix a la diversitat creativa al qüestionar de forma sempre
renovada la manera en la que utilitzem les paraules i les coses, les nostres
formes de percebre i interpretar la realitat i com a docents, considerem que la
poesia és tan important que deu ocupar un lloc important en les aules i té que
estar present en el nostre treball educatiu. A més, des de sempre s’ha vist la
poesia com una ferramenta, com un recurs que ens ajuda per a motivar als
alumnes davant una temàtica concreta. Per exemple: tractar poesies que tenen
que veure amb els mitjans de transport quan els estem tractant en l’aula. També
cal dir que, gràcies als poemes, aquests ens permeten apropar-nos a l’entorn a
través dels versos més bàsics en els primers anys d’escolarització, ens donarà
peu a educar la sensibilitat i el gust estètic dels alumnes, enriqueix la capacitat
de l’ús del llenguatge i també permet imaginar realitats diferents d’aquelles a
les que estan acostumats a viure i plasmar el nostre interior en paraules en la
mesura en que deixa expressar als xiquets els seus sentiments, les seues
emocions o les seues vivències.
Normalment, en una classe de
Literatura, les activitats relacionades bàsicament amb donar informació, són
les que predominen encara hui en dia en l’aula. Davant aquestes, es deuria
donar prioritat a les activitats relacionades realment amb la formació
literària per facilitar als alumnes la comprensió de les característiques
peculiars de la comunicació literària i per despertar en ells el gust per la
lectura. Aquest tipus d’activitats, a diferència de les més tradicional,
busquen apropar els textos literaris a l’alumne desvelant el seu sentit de
manera compartida (tertúlies dialògiques) afavorint les feines de recreació o
recontextualització dels mateixos, i impulsant la creativitat i l’expressió
dels sentiments. En aquestes feines, les TIC poden oferir una ajuda important
perquè, a més de multiplicar les possibilitats d’expressar-se individualment de
manera literària i de parlar de Literatura amb altres lectors (blogs, reds
socials...), permeten la transformació dels textos en nous textos multimodals
(vídeos, podcast...) donant llibertat a la seua creativitat i a l’originalitat.
Finalment, mencionar que, a l’hora de
treballar la poesia en l’aula es pot fer de moltes maneres. Des de ben menuts
es deuria de tractar aquest àmbit de la literatura a classe. Podriem crear un
taller de poesia en el qual tot el centre es veguera involucrat. Aquest estaria
compost, per una banda, d’una activitat que requeriria tot un any per realitzar-la
i, per altra, d’una activitat que es portaria a terme el dia del taller de
poesia del centre. Els més menuts del centre (primer cicle) començarien aprenent
a llegir poemes senzills i a escriure’ls durant el curs i, el dia del taller,
exposarien els poemes que més els haurien agradat davant de tota l’escola. El
segon cicle ja començarien a aprendre a composar poemes amb ajuda dels mestres i
el dia del taller agafarien poemes ja existents i canviarien la última paraula
de cada vers per una inventada pels alumnes (utilitzant la paraula que troben
més adient per a cada vers). Finalment, en l’últim cicle, els alumnes ja
podrien escriure poemes completament sols, començant a donar-li importància a la
rima. Aquests seran els que, el dia del taller, haurien d’inventar cada u un
poema on cada estrofa començarà per la inicial del seu nom i cognoms.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada