El conte és una narració, generalment breu,
que s’inclou dins del gènere narratiu i que descriu un fet o bé fictici o bé
real, amb la finalitat d’entretenir, moralitzar... Aquest està format per una o
diverses seqüències que converteixen la història en trama. En el conte existeix
un recurs imprescindible: un narrador que explica el que ocorre mentre apareix,
almenys, un personatge caracteritzat. Normalment, s’introdueixen els contes amb
un títol que fa referència a algun aspecte significatiu posterior de la
narració o a un element important de la trama.
Dintre d’aquest tipus de narració, existeixen diferents
estils narratius: el directe, el indirecte i el indirecte lliure. El primer estil mencionat és el del diàleg i
el del monòleg en el qual es sol utilitzar el present. En aquest cas, allò que
diu el personatge es plasma directament en el text sense necessitat d’un
narrador. El segon és l’indirecte i és el contrari al directe: allò que diu el
personatge es plasma en el text per mitjà d’un narrador que ho explica.
S’hi utilitzen diferents temps verbals
de passat, tant de l’indicatiu com del subjuntiu. Per últim tenim l’estil
indirecte lliure en el qual la veu del personatge apareix en el text inclosa en
el discurs del narrador, qui li cedeix la paraula indirectament.
Existeixen molt tipus de contes que varien
segons una sèrie de recursos discursius: la trama, la descripció i el diàleg.
EDU365.CAT. Tot això són contes. Recuperat de: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/contes/pantalla4.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada