Gènere líric

“Gènere literari al qual pertanyen les obres en què el poeta expressa els seus sentiments i les seves íntimes conviccions.” (Usuaris.tinet.cat, 2016)

Sol dir-se molt lleugerament que en cada obra seua l’artista, aquell que participa en l’art, volca tot el seu ensí. I probablement siga cert. Pot ser la paradoxa que millor definisca l’art siga fer quelcom transversal (apte i que produisca gaudi a tothom) però que alhora ix d’allò més profund de l’individu. Com si tots tinguérem el mateix fons i l’art no fora més que l’acció d’extraure’n una ínfima part, i el caire comunicatiu que sol atribuir-se-li, només el reconeixement d’aquella part com a pròpia, malgrat que únicament és comú.

En qualsevol cas, el gènere líric és aquell expressat normalment en vers (ja que és la manera més comú en què la poesia s’expressa) on el protagonista és el narrador. Es tendirà a recórrer a les experiències pròpies de l’autor així com a les reflexions extretes de la vivència més immediata. Trobem els següents subgèneres:

BALADA .- Gènere líric de la poesia medieval d'origen popular, conreat pels trobadors i pels poetes medievals catalans. El seu nom fa referència al fet que es tracta d'una poesia per ser cantada i ballada. No tenia un contingut temàtic concret. Durant el romanticisme la balada donà nom a una composició narrativa de caràcter melangiós de tema llegendari o fantàstic.

CANÇÓ .- Gènere trobadoresc i composició lírica, generalment de tema amorós, de tradició antiga. La cançó popular, lligada a la música i a una estrofa lliure presenta una temàtica molt variada. Els trobadors van convertir-la en el vehicle poètico-amorós de la poesia culta. En la literatura catalana, la cançó culta, consta de 5,6 o 7 cobles de vuit versos decasíl.labs, amb una tornada de quatre versos, el darrer dels quals contenia el senyal. A partir de l'Edat Mitjana, el terme va ser substituït, en funció de la forma o el tema, per altres termes: madrigal, balada, etc.

CODOLADA .- Gènere de la poesia popular, amb versos heptasíl.labs apariats, encara avui ben viu a l'illa de Mallorca. També fa referència a una forma mètrica : tirada de versos formada per una sèrie d'apariats que alternen versos llargs (de vuit o de set síl.labes) i curts (de quatre).

DITIRAMBE .- Poema líric de to entusiasta. Composició poètica de caràcter dionisíac, inicialment en honor de Dionís/Bacus.

ÈGLOGA .- Composició poètica de tema amorós en què dos o més pastors o amants dialoguen, en un ambient bucòlic.

ELEGIA .- Composició lírica que expressa sentiments de dolor davant la desgràcia. El plany trobadoresc era un poema elegíac.

ENIGMA .- Obra en vers (també en prosa) que descriu alguna cosa metafòricament, de manera que resulta ser una endevinalla.

EPIGRAMA .- Composició lírica breu que expressa un pensament enginyós, habitualment satíric.

EPITALAMI .- Composició lírica, l'objectiu de la qual és cantar un casament.

HIMNE .- Composició de la poesia clàssica grecollatina de to solemne, que expressa sentiments i ideals elevats: la pàtria, l'heroi, Déu. Era per ser cantat.

MADRIGAL .- Composició lírica breu, generalment de tema amorós que, en els seus versos finals, recull el tema central.

ODA .- Composició derivada de la poesia clàssica grecollatina. De to solemne, expressa sentiments i ideals elevats. El seu tema és religiós, heroic, amorós, o moral.

PANEGÍRIC .- Composició l'objectiu de la qual és l'elogi d'una persona, fet, pensament, nació, etc.

PASTOREL.LA .- Gènere poètic, provinent de la lírica trobadoresca, molt semblant a l'ègloga. Aquí, però, el diàleg amorós el protagonitza una pastora i un cavaller, o el mateix poeta, que es troben al matí, i es clou amb la resposta, positiva o negativa, de la pastora.

PLANY .- Gènere de la poesia trobadoresca, el tema del qual era el lament fúnebre per la mort d'una persona.

SÀTIRA .- Composició lírica, l'objectiu de la qual és censurar i ridiculitzar vicis, defectes o simplement debilitats d'una persona o d'una col.lectivitat.

VIROLAI .- Gènere poètico-musical francès (virelai), destinat a la dansa, que donà nom a una composició formada per una entrada i un conjunt d'estrofes amb refrany, de forma molt variada, que a Catalunya, se sol identificar amb el poema homònim de Verdaguer, malgrat que aquest no hi té res a veure formalment.(Usuaris.tinet.cat, 2016)