Literatura juvenil

Sobre la literatura juvenil podria parlar-se de manera breu assenyalant que no és més que la literatura mateixa adreçada a un públic jove. També es podrien escriure diversos toms descrivint-ne les característiques que ha de reunir-se per pertànyer al col·lectiu jove: és una actitud envers la vida o únicament un lapse de temps en què inevitablement s’hi pertany al conjunt juvenil. I altres tants volums (segurament uns quants més) dedicats a què és la literatura, qüestió que conduïx inevitablement a preguntar-se què és l’art i conseqüentment a omplir més i més volums per tal de copsar-ne el significat. A nosaltres ens pertoca l’opció intermèdia: analitzar sense aprofundir-ne en excés la condició que ha de complir-se perquè podem atribuir-li la condició de literatura juvenil, facilitant així la feina a bibliotecaris, mestres i mares i pares.

No aprofundirem sobre el concepte de literatura ni d’art car, com ja hem assenyalat no és l’objectiu d’aquest assaig, ni sobre el que significa ser jove, entre altres motius, per l’absurd que suposa. Reflexionarem sobre el lector model, concepte que partix de la fusió dels dos focus anterior. El lector model és aquell personatge que té en el cap l’autor a l’hora de crear la seua obra literària; de la mateixa manera que no es parla igual a un infant que a un octogenari, tampoc n’és igual la redacció adreçada a un o altre. Clar que llavors només ens referim al registre –que també es modificarà en dirigir l’obra cap a un públic– però no exclusivament. Entre altres trets que l’autor en rondinarà – de manera més o menys conscient– mentre dure la gestació i redacció de l’escrit serà la naturalesa del protagonista (molt probablement jove, ja que coincidix la joventut –dels 14 als 18 per consens– en l’època on acaba d’assentar-se el jo, prenent una gran rellevància). L’argument, per antonomàsia el llibre d’aventures: manté la tensió mentre dura l’obra, ja que aquesta –la tensió– no és més que l’aventura mateixa; no obstant, ha anat obrint-se la situació donant pas a nous fils argumentals que han enriquit l’amalgama de què disposa l’autor a l’hora de gestar la seua obra. Sobre el gènere, pot assenyalar-se que tindrà millor acollida la narrativa que cap altre, ja que és més proper als joves generalment. Podríem seguir definint els trets que fan d’un llibre més o menys juvenil però per molt que tractem d’acotar-lo objectivament l’únic que arribem a significar és quin aconseguiria captar l’atenció de més jove a colp de suma de paradigmes i en última instància, quin es situaria al capdavant en la llista de vendes. D’aquesta manera, l’anomenada literatura juvenil desperta també molta controvèrsia, com és:

[...]Tals característiques defineixen un tipus de literatura dirigida a un lector amb uns interessos molt determinats, àmpliament estudiat per les editorials i, sobretot, pel mateix autor. L'anàlisi dels trets psicològics de l'adolescència és, així, el punt de partida per a la producció de textos que cerquen donar respostes, en una edat d'incerteses i interrogants. Est és un dels principals punts de crítica per als detractors d'aquest gènere: la presència d'uns trets tan definits pot simplificar la creació literària, portant a desenvolupar, més que un gènere, un mer estereotip literari, basat en fórmules comercials. (Ite.educacion.es, 2016).

En qualsevol cas, qualsevol acció artística demana d’una llibertat absoluta de l’individu, essent difícilment comprensible un art privat d’aquesta. Clar que el més preocupant de la situació no és que existisquen escriptors destres que dediquen el seu talent a complir els desitjos de les editorials, sinó que les víctimes d’aquest procés siguen els més febles de la societat com ocorre al cas de la literatura juvenil i infantil. Precisament per aqueix motiu cal seleccionar amb cautela els llibres que ompliran els prestatges de la biblioteca de l’aula defugint de les goloses ofertes de les editorials.