El
gènere en qüestió és, segurament, el més verge de tots, el que menys s’ha
trepitjat i trastejat. És així fins al punt que molts no el consideren un
gènere com a tal sino un suport diferent per expressar literatura. La definició
es senzilla: es aquell fet literari on imatge i text tenen un pes similar. Trobem
com a subgèneres el còmic, majoritàriament, i d’altres com l’àlbum il·lustrat. Per
altra banda, és també un dels que més contempla l’alumne de primària com al
lector model, és a dir, un dels gèneres amb major dedicació a la literatura
juvenil. Altrament, aquest fet té una explicació senzilla. La concreció del
gènere és per definició atractiu per al jove o infant que busca –o almenys para atenció– a estímuls més
immediats. Una primera lectura d’una imatge és més ràpida que una altra
escrita. Simplement perquè la globalitat de l’obra, es capta en a penes uns
segons mentre que cap narració, per breu que siga i amb comptades excepcions,
es pot copsar tan breument. També les vinyetes (com al cas del còmic) son
senzilles i no abunden les segones lectures ni complexitats més enllà de la
primera significació relativa a la trama. Açò, juntament amb els texts
marcadament breus, propícia un moviment i una immediatesa que agrada en edats
joves.
El fet que siga una espècie amb
aquestes característiques lúdiques ens permet, a l’hora de treballar-lo, una
predisposició millor per part de l’alumnat. A més, que combine imatge i text,
així com que els fets s’hi succeisquen amb relativa rapidesa, fa del gènere
possiblement l’òptim per treballar-se en primària. Perquè té moltes vessants i
això el fa plàstic, de manera que l’alumne pot encarar-lo o aprofitar-ne la
part que més li interesse i suposa també que tota l’aula en traurà rèdit.
La qualitat artística, on
podríem inserir qualsevol concreció literària, podria dividir-se en una fase
d’absorció (en què hom és submergeix en el gènere artístic que s’escaiga, en
jutja –de manera més o menys conscient–, i construeix significacions pròpies) i
una creativa (on partint de l’anterior s’aplica la significació adquirida en la
fase prèvia a la matèria sensible en millors o pitjors resultats). D’aquesta
manera, dividirem les dues activitats atenent a les fases descrites a fi de
reproduir el procés natural.
Primerament es seleccionarà un llibre que pertanya al gènere, en primer cicle
un àlbum il·lustrat i en segon i tercer un còmic. Es procedirà a la lectura
(pot fer-se’n part a classe) acompanyada d’una tertúlia literària on el mestre
ha d’intentar conduir la mateixa per les característiques pròpies del gènere
(relació entre text i il·lustració, tractar d’aprofundir en la lectura de la
imatge, aprofundir en caràcter del personatge, etc). Posteriorment, per grups
en els dos primers cicles i individual al tercer, es passarà a la fase creativa
on s’hi haurà d’inventar una obra homòloga a la treballada a classe. Si es
considera adient (el qual dependrà de com hagen funcionat les activitats, el
cicle, la naturalesa dels alumnes i l’aula i un llarg etcètera) pot prestar-se
un ajut en el fil argumental, donant-hi opcions de personatges, lloc on es
desenvolupen els fets..., però tractant de no tancar la història.
Cal apuntar finalment la
importància de treballar el gènere. En la societat actual la imatge te una gran
importància. Els anuncis no són altra cosa que un contingut audiovisual amb una
intenció controvertida al darrera. Prendre consciència, saber llegir les
imatges amb els missatges que acompanyes pren molta importància a la societat
de la informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada