Reflexió sobre la lectura de teoria de l'educació literària

La lectura "la gramàtica de la fantasia" no és un llibre per a xiquets a pesar de que aquest tracte sobre ells. L’autor aposta per una escola i un ambient familiar que estimule al xiquet a crear, no sols a obeir i rebre coneixement de forma passiva. Rodari proposa molts jocs que estimulen aquesta creativitat, avalats per la pròpia experiència de l’autor en les aules.  Aquests jocs es basen en el llenguatge, però l’autor està convençut de que la creativitat entrenada podrà ser útil en altres camps.

Segons el mateix autor del llibre, la Gramàtica de fantasia “no es ni una teoria de la imaginación infantil, ni una colección de recetas, un “sabores” de las historias, sinó, creo una propuesta para poner junto a cuantas tiendan a enriquecer de estímulos el ambiente ( casa o escuela, no importa) en el que crece el niño.” En definitiva, el llibre és una col·lecció de tècniques senzilles d’invenció en les quals se’ns parla de formes d’inventar històries per a xiquets i d’ajudar a aquests últims a inventar per ells mateixos.

Aquest llibre em sembla un llibre molt recomanable i útil per a tots els públics però sobretot per a la gent que, posteriorment, va a dedicar-se a l’educació.

Un dels capítols que més m’ha agradat ha sigut “el binomi fantàstic”. Aquest és el principal mètode d’estimulació de la imaginació que proposa l’autor. Aquest mètode consisteix en enfrontar dos paraules extranyes entre sí- El binomi de paraules així creat obliga a l’ús de la fantasia per a posar-les en relació. Cal dir que resulta molt important que les paraules siguen bastant llunyanes una de l’altra. Per exemple, tal i com diu Rodari, “cavall-gos”, no és un verdader bonimi fantàstic, però sí ho és, per exemple, “gos-armari”. Aquesta parella de paraules no convida al moment a imaginar relació entre elles. El fet de que siguen paraules suficientment extranyes entre sí, obliga a realitzar un esforç (utilitzar la fantasia) perquè la relació entre un gos i un armari no és òbvia.  Rodari diu que “La función creadora de la imaginación es esencial tanto para los descubrimientos científicos como para el surgimiento de la obra de arte.” Açò vol dir que, siga com siga, la imaginació és necessària en tots els àmbits. Podem dir doncs, que el binomi fantàstic és el mètode creatiu per excel·lència.

Altre capítol que m’ha semblat molt curiós i interessant ha sigut el capítol “contes <<tabú>>”. Rodari diu en ell: “ anomenaré <<tabú>> una mena de contes que personalment jo trobe que convé que s’expliquen als nens, però davant els quals n’hi ha molts que arrufen el nas. Representen un intent de conversar amb el nen de temes que l’interessen íntimament, però que l’educació tradicional relega generalment entre les coses que <<no està bé de parlar-ne>>”. Segons ell, aquests temes tatxats no deurien de ser-ho. Són temes que s’han de tractar tant a casa com en l’escola com el que són: temes naturals, normals i quotidians.